Monjo benedictí originari d’una família noble, estudià al monestir de Reichenau sota el mestratge de l’abat Berno i professà en aquest mateix monestir l’any 1043. Fou un intel·lectual amb amplis coneixements i interès per disciplines tan variades com la història, la música o l’astronomia. La seva contribució més important és una cronologia des dels orígens de l’era cristiana fins a l’any de la seva mort, on recull moltes notícies d’interès musical. També fou l’autor del tractat Opuscula musica, on parla dels modes gregorians i rebutja la notació dasiana proposant-ne una altra per a representar els intervals que fa servir lletres dels alfabets grec i llatí. Aquest sistema fou utilitzat, en combinació amb la notació de neumes, en alguns manuscrits de la regió bàvara durant els segles XI i XII. Els avantatges del sistema de notació ideat per Guido d’Arezzo impediren que les propostes de Hermann prosperessin, tot i que foren emprades per altres teòrics posteriors. Se li han atribuït algunes composicions musicals.