Estudià a la Universitat de Göttingen amb Rudolf Gerber i a la de Friburg amb Wilibald Gurlitt. Es doctarà a Göttingen el 1953 amb una tesi sobre les misses de Josquin Des Prés. Entre el 1950 i el 1958 treballà en tasques relacionades amb la producció teatral al Teatre Alemany de Göttingen i del 1960 al 1962 ho feu com a editor i crític musical del "Stuttgarter Zeitung". El 1966 obtingué la plaça de professor a la Universitat de Kiel amb un treball sobre el desenvolupament de la tonalitat harmònica. Després d’una breu estada a la Universitat de Saarbrücken esdevingué professor d’història de la música a la Universitat Tècnica de Berlín el 1967. Fou l’editor general de les obres completes de Wagner, responsable del suplement a la dotzena edició del Musik Lexikon (Magúncia, 1972-75) d’Hugo Riemann i, juntament amb Hans Heinrich Eggebrecht, del Brockhaus-Riemann Musik Lexikon (Wiesbaden i Magúncia, 1978-79). També destacà com a editor, de les revistes "Neue Zeitschrift für Musik" i "Archiv für Musikwissenschaft", entre d’altres, i fou l’editor en cap del "Neues Handbuch der Musikwissenschaft".
Es tracta d’un dels musicòlegs més brillants de la segona meitat del segle XX. Els seus abundants escrits comprenen la música de totes les èpoques, destacant els seus treballs de teoria, d’anàlisi musical i d’estètica. Els seus treballs històrics se centraren, a part la polifonia renaixentista, en la música dels segles XIX i XX. Els seus treballs sobre Beethoven, Wagner o Schönberg han estat punts fonamentals en la literatura musical. L’interès per la música contemporània el portà a col·laborar amb els Cursos de Darmstadt. Entre els seus escrits més importants cal destacar els següents títols: Musikästhetik ('Estètica de la música', Colònia 1967), Richard Wagners Musikdramen ('Els drames musicals de Richard Wagner', Velbert 1971), Zwischen Romantik und Moderne: Vier Studien zur Musikgeschichte des späteren 19. Jahrhunderts ('Entre Romanticisme i Modernisme: Quatre estudis sobre la música del final del segle XIX', Munic 1974), Grundlagen der Musikgeschichte ('Fonaments d’història de la música', Colònia 1977), Musikalischer Realismus: Zur Musikgeschichte des 19. Jahrhunderts ('Realisme en la música del segle XIX', Munic 1982). Totes les seves aportacions, plenes d’erudició i intel·ligència, han estat considerades d’una gran autoritat per part de musicòlegs de totes les tendències.