Rebé lliçons de teclat amb el kantor de la seva localitat de naixement, pero fou autodidacte pel que fa al coneixement teòric. El 1769 començà els estudis de dret a la Universitat de Göttingen i a partir d’aleshores estigué implicat en les diferents activitats musicals d’aquesta universitat, on dirigí grups vocals i instrumentals i ensenyà orgue i teoria. La seva major contribució és l’obra Über J.S. Bachs Leben, Kunst, und Kuntswerke ('Sobre la vida, l’art i les obres de J.S. Bach'), biografia de J.S. Bach que publicà el 1802, i que pertany a l’època en què es revalorà l’obra d’aquest músic. Tot i que el punt de vista que tenia de la història de la música seguia la concepció del pensament de la Il·lustració, en diversos aspectes s’avançà al seu temps, ja que incorporà a l’estudi de la música diversos camps de recerca com la sociologia, la religió, les arts i el dret. La seves bibliografies foren un model per a treballs posteriors. També fou un reconegut intèrpret i compositor de piano.