Estudià al Conservatori de Viena, amb A. Bruckner i F.O. Dessof. Es llicencià en dret i en història de la música a la Universitat de Viena, i es doctorà el 1880. El 1885 guanyà una plaça de professor de musicologia a la Universitat alemanya de Praga. Durant els seus estudis a Viena es beneficià dels ensenyaments d’Eduard Hanslick, a qui succeí com a professor. El 1892 fou elegit president del comitè central de l’Exposició Internacional de Música i Teatre que se celebrà a la ciutat. Entre el 1894 i el 1938 fou l’editor general de la col·lecció dedicada als monuments musicals autríacs ("Denkmäler der Tonkunst in Österreich"), de la qual publicà un total de vuitanta-tres volums. La seva contribució a la definició de la incipient disciplina musicològica i a la introducció de l’anàlisi estilística com un element fonamental per a l’estudi històric de la música fou molt important. Foren deixebles directes seus figures tan destacades de la musicologia com K.J. Geiringer, K. Jeppesen, A. Webern i E. Wellesz. Els seus treballs, en forma de llibres o articles, cobreixen un ampli espectre de temes i estils musicals, amb una especial atenció vers els compositors de l’Escola de Viena.