Des del 1889 seguí com a oient les classes d’orgue de C. Franck i de Ch.M. Widor al Conservatori de París, mentre estudiava dret a la universitat i feia d’organista i mestre de capella al College Stanislas. L’any 1907 es doctorà en lletres a la Universitat de la Sorbona amb una dissertació sobre l’estètica de J.S. Bach. Fou professor a la Schola Cantorum des de la seva fundació, el 1894, a l’École des Hautes Études Sociales (1904-14) i a la Sorbona (1912-37), centre aquest darrer on fundà el primer seminari musicològic de França. Considerat pioner en la musicologia francesa moderna, estudià els organistes i la música antiga, la notació i la interpretació de la música dels segles XV i XVI, i la música alemanya del principi del segle XVIII. Destacà amb Histoire de la musique de la fin du XIVe siècle à la fin du XVIe (París, 1940).