Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M. Ravel. El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO. Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París. Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre. Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade (1960-63) i exercí la crítica musical en les revistes "L’éclair", "La Revue musicale", "Monjoie" i altres publicacions. És autor de diverses monografies, entre les quals destaquen les dedicades a M. Ravel, E. Satie, E. Honegger i Manuel de Falla.