Estudià a Eton i a Cambridge. L’any 1902 fou nomenat fellow ('membre') del King’s College d’aquesta última universitat. Allà hi ensenyà història de la música, harmonia, contrapunt i composició. Participà en la producció d’òperes i en la traducció de llibrets operístics, molt especialment de W.A. Mozart. Entre els anys 1918 i 1926 treballà com a crític musical a Londres, i des del 1926 fins a la seva jubilació, el 1941, tornà a ensenyar a Cambridge. Fou president de la Societat Internacional de Música Contemporània en 1923-38 i de la Societat Internacional de Musicologia durant el període 1931-49. Fou nomenat doctor honoris causa per les universitats d’Oxford (1932), Harvard (1936) i Cambridge (1947). La seva recerca s’encaminà amb major intensitat vers l’òpera barroca italiana, prestant especial atenció a la figura d’Alessandro Scarlatti, sense oblidar, però, les òperes de Mozart. El seu llibre Mozart’s Operas: A Critical Study (Londres, 1913) és encara una de les més reeixides aproximacions al tema i demostra la gran erudició i intel·ligència de l’autor.