Vida
Cursà estudis de dret a Barcelona, on visqué a partir del 1844. Ben aviat es relacionà amb els cercles intel·lectuals de l’època i començà les seves recerques filològiques. Apassionat pel folklore i la bibliofília, recorregué els Països Catalans a la recerca de materials. Col·laborà amb Pau Piferrer en les tasques de la Biblioteca Provincial de Barcelona i passà a formar part del cos d’arxivers el 1849. Destinat a la biblioteca de la Universitat de València, començà a treballar en la confecció d’una Bibliografía catalana, que no es publicà fins el 1927. El 1861, novament a Barcelona, es feu càrrec de la biblioteca de la universitat d’aquesta ciutat, i el 1871 n’esdevingué el director. Fou un dels impulsors dels Jocs Florals i contribuí a la normalització ortogràfica del català. Exercí una notable influència en el moviment de la Renaixença. Autor d’una interessant obra literària, excel·lí especialment en poesia. Mantingué sempre un viu interès pel folklore, fet que el portà a recollir valuosos materials i a donar-los a conèixer. Les seves principals aportacions al coneixement del llegat tradicional es troben recollides en el Cançoneret de les obretes en nostra llengua materna més divulgades durant los segles XIV, XV e XVI i en el Romancer popular de la terra catalana (1893).
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Aguiló i Fuster, Marià: Cançoner de les obretes en nostra lengua materna mes divulgades durant los segles XIV, XV e XVI, Alvar Verdaguer, Barcelona 1900