llaüt

m
Música

En la classificació Hornbostel-Sachs, categoria taxonòmica (ordre decimal 321) que agrupa els instruments cordòfons compostos (cordòfon) en els quals el pla de les cordes és aproximadament paral·lel a la taula sonora.

Aquests instruments disposen d’una estructura que subjecta les cordes des de l’exterior de la caixa harmònica, normalment en forma de mànec o de jou fixat mitjançant dues columnes en un mateix pla que la taula harmònica. Segons això, la classificació Hornbostel-Sachs subdivideix aquesta categoria en tres: llaüts de mànec arquejat (ordre decimal 321.1), llaüts o lires de jou (321.2) i llaüts de mànec (321.3). El seu nom procedeix dels instruments cordòfons, descrits en classificacions anteriors, construïts amb un mànec fixat a un cos piriforme amb el fons bombat, tant si aquest és fet d’una sola peça o bé amb costelles. Des de l’Antiguitat, se’n troben a orient i occident de la conca mediterrània amb una mateixa forma i construcció, procedents de transformacions d’instruments semblants dels quals es té notícia des de les cultures sumèries i egípcies.