Inicialment fou conegut pels seus treballs de física i matemàtica. D’aquesta època data l’escrit d’acústica Recerques sobre la corba que produeix una corda tensada en vibració (1747). El seu renom augmentà quan es feu càrrec, amb Diderot, de la direcció de l'Enciclopèdia, per a la qual redactà més de 1 400 articles (alguns dedicats a la música). La seva irrupció en la teoria de la música és un dels molts efectes que provocà la publicació del Tractat d’Harmonia de Rameau, del qual publicà una vulgarització, els Elements de música (1752). Posteriorment escriví Réflexions sur la musique en général et sur la musique française en particulier (1754).