És considerat el creador de la filosofia moderna. Provenia d’una família benestant i el seu pare era conseller del parlament de Bretanya. S’educà al col·legi dels jesuïtes de La Flèche i més tard anà a la Universitat de Poitiers, on es llicencià en dret. Després, amb el desig de conèixer món, s’allistà a l’exèrcit, primer de Maurici de Nassau i després de Maximilià de Baviera, i participà en algunes campanyes militars. Els seus viatges, primer com a soldat i després com a civil, el portaren a països com Alemanya, Polònia, Hongria, Holanda o Itàlia. En el primer escrit conegut de Descartes, el Compendium Musicae, redactat el 1618 i editat pòstumament el 1650, es concentra l’essencial de les seves idees pel que fa a la música, tema que no tornà a tractar més que en breus comentaris en la seva correspondència amb el seu amic, el pare Marin Mersenne de París i l’humanista holandès Constantijn Huyghens. Aquesta obra és un dels primers estudis que intentaren aproximar-se a la música com a fenomen físic i que volgueren establir un lligam entre aquest aspecte i el vessant psicològic del fet musical. Una altra obra de Descartes, el tractat Les passions de l’âme (1649), influí sensiblement en la filosofia de la música, sobretot a Alemanya a partir del final del segle XVII. Fou convidat a la cort de Cristina de Suècia, però al cap de poc temps d’arribar-hi morí d’una pneumònia.