Estudià al Radcliffe College i fou professora en diverses universitats nord-americanes. Centrà les seves investigacions en el camp de la teoria del coneixement a partir del pensament del filòsof alemany Ernst Cassirer. El problema de l’estatut cognitiu de la música -què i com significa, si és que significa quelcom- esdevingué la matriu de la resta de la seva reflexió sobre l’art. "La música fa audible el temps", afirma en Feeling and Form (1953), llibre on continua la tasca iniciada en Philosophy in a new Key (1942). Aquest temps és definit en termes de durada, com l’experiència d’una mesura que no té res a veure amb el que marquen els rellotges i que, seguint una terminologia d’arrel bergsoniana, anomena "temps viscut".