Estudià història de la música i filologia a l’École des Hautes Études Sociales de París (1890-94), i amplià els seus estudis a Alemanya (1899-1910), Bèlgica i Holanda (1912, 1913). El 1895 s’inicià com a crític musical en la "Revue Socialiste", "Enclos" i altres publicacions. Fou un dels fundadors de la secció francesa de la Societat Internacional de Musicologia (1904), de la qual fou també secretari (1904-13), i de la Societat Francesa de Musicologia (1917), on exercí diversos càrrecs. Fou conservador de la Biblioteca de l’Òpera de París (1931-40) i bibliotecari del Conservatori de París (1934-40). Autor de nombroses biografies de compositors i de la traducció dels escrits de R. Wagner i dels llibrets de les òperes de J. Haydn i W.A. Mozart, destacà entre els musicòlegs francesos de la seva generació.