L’homorítmia, que s’oposa a polirítmia, és un tipus de textura homofònica (homofonia), característica dels himnes, el fals bordó i els corals, entre d’altres. Es tendeix a identificar aquest tipus de textura amb l’harmonia en si, per això es coneix també com a ’estil acòrdic’ (vegeu l’ex. 1b de contrapunt 1). La relació homorítmica, d’altra banda, s’expressà en l’Edat Mitjana amb la locució punctus contra punctus o contrapunctus simplex i en el Renaixement amb la locució stile familiare (utilitzada en el context de l’anomenada Escola Romana).
f
Música