Vida
Personatge rebel, fugí de casa i es relacionà amb elements revolucionaris de la Itàlia del moment, com ara el poeta i crític literari Giosuè Carducci, de qui fou amic. El 1883 s’estrenà la primera de les seves obres teatrals, i el 1889, la primera òpera amb un text seu, Il vassallo di Szegith -escrita en col·laboració amb Francesco Pozza-, i amb música d’Antonio Smareglia. Seguiren La Wally (1892), d’Alfredo Catalani, i Cristoforo Colombo (1892), d’Alberto Franchetti. Col·laborà també amb Giusseppe Giacosa per a obres de Giacomo Puccini (Manon Lescaut, 1893; La bohème, 1896; Tosca, 1900, i Madama Butterfly, 1904). Exponent destacat del verisme, altres llibrets seus foren els d'Andrea Chenier (1896), d’Umberto Giordano, i Iris (1898), Le maschere (1901) i Isabeau (1911), de Pietro Mascagni.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Puccini, Giacomo; Giacosa, Giuseppe; Illica, Luigi; Alier i Aixalà, Roger: La Bohème, Ma non troppo, Barcelona 2002