L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals. L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart (1791), Goethe refusà les peticions d’altres compositors (entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven) per a musicar-lo íntegrament. Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod (1859) i la cantata La damnation de Faust (1846), de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions. Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de composicions: l’obertura Egmont, de Ludwig van Beethoven (1810); els singspieleErwin und Elmire, de Johann Friedrich Reichardt (1791), i Claudine von Villabella, de Franz Schubert (1815), i també una Faust-Symphonie (1861), de Franz Liszt. L’òpera Mignon (1866), d’Ambroise Thomas, i el Requiem für Mignon (1849), de Robert Schumann, estan basades en la novel·la Wilhelm Meisters Lehrjahre ('Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister'), d’on prové també el liedKennst du das Land wo die Zitronen blühen? ('Coneixes el país dels llimoners?'), amb versions de Ludwig van Beethoven, Franz Schubert i Hugo Wolf.