Polígraf de gran cultura, participà en les polèmiques més candents de la seva època, i la música no en fou una excepció. En aquest camp, del qual tenia bons coneixements tècnics gràcies a la seva educació, es mostrà un apassionat de l’òpera italiana i, especialment, de G. Rossini, de qui escriví una biografia, a més de les de J. Haydn, P. Metastasio i W.A. Mozart. Des de les pàgines de diversos periòdics s’oposà als classicistes. Dispers en la seva obra es troba un concepte de la música típicament romàntic, bé que Stendhal posà molt d’èmfasi en les diverses tradicions nacionals i la seva crítica té un fort component comparatiu.