Aquesta connexió formal, que s’oposa a les connexions formals denominades encadenament i encavalcament, s’esdevé quan el compositor vol accentuar l’articulació formal entre dues parts, per exemple, entre les dues parts d’una forma binària (vegeu l’ex. 2 de forma binària), entre la primera i la segona part d’una forma ternària (vegeu l’ex. 1 de forma ternària) o entre l’exposició i el desenvolupament d’una forma sonata. Així mateix, la juxtaposició és un fenomen freqüent entre les parts que componen les formes enumeratives, com ara la cançó estròfica, les variacions o en el rondó. D’altra banda, la connexió juxtapositiva no és incompatible amb la presència d’algun enllaç melòdic, com ara una soldadura entre dues frases o seccions, o, per exemple, la presència d’una cadència frígia o de la indicació atacca entre dos moviments.
f
Música