Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes (1685). Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters. Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians (entre d’altres, A. Vivaldi, G. Torelli, T. Albinoni i A. Corelli), seguits dels francesos (J.B. Lully, M. Marais), alemanys, anglesos i holandesos (J.C. Pepusch, J.C. Schikhardt, etc.). Una eficaç i àmplia xarxa de contactes i agents repartida per les principals ciutats europees li permetia obtenir les partitures en forma d’originals o còpies i, després, tornar-les a distribuir utilitzant els mateixos canals. L’absència d’una legislació sobre drets d’autor o d’exclusives d’edició contribuí decisivament al creixement del negoci de Roger. En vida seva, Roger desheretà la filla gran i llegà el negoci a la petita. En morir aquesta al cap de poc temps, el negoci passà al seu assistent, el qual, mort també, deixà els seus béns a la seva vídua. Aquesta vengué l’empresa al gendre repudiat de Roger, Michel-Charles Le Cène, el qual continuà el negoci (1723) fins a la seva mort (1743).