El primer membre destacable fou Pál Esterházy (1635-1713), poeta i compositor. El 1674 creà el cor i l’orquestra de l’església del palau d’Eisenstadt (Àustria), iniciant així el que posteriorment fou la vida musical de la residència dels Esterházy, centre modèlic de mecenatge musical. Era un bon virginalista i pel que fa a les seves composicions només en resta una col·lecció de cinquanta-cinc cantates sacres per a solista, duet i cor, datades el 1711, en les quals posa música a textos llatins i també als seus poemes i les seves paràfrasis. Un descendent seu, Pál Antal (1711-1762), fou qui contractà els serveis de J. Haydn com a vicemestre de capella. Tocava el violí, la flauta i el llaüt, i inicià la col·lecció de música de la família, conservada en part a Budapest i en part a la seva residència d’Eisenstadt. El seu germà Miklós József, anomenat el Magnífic (1713-1790), feu construir el palau familiar d’Esterház (Hongria), amb un teatre d’òpera, i ascendí J. Haydn a mestre de capella. Era un notable intèrpret de violoncel, viola de gamba i baríton. El fill de Miklós József, Antal (1735-1794) trencà amb la tradició familiar i no fou un amant de la música. Dissolgué l’orquestra de l’església d’Eisenstadt, però mantingué J. Haydn com a mestre de capella. Miklós (1765-1833), el seu fill, fou el darrer membre notable de la família com a protector de les arts. Refeu l’orquestra i sentí una especial predilecció per la música religiosa. Durant el segle XIX, tot i que alguns músics notables estigueren al servei dels Esterházy, com ara J.N. Fuchs o J.N. Hummel, l’activitat musical a les residències de la família i el seu patronatge musical minvaren.