Consularis (governador) de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà. A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor. Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana. S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica (Grècia). Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques. Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana (Aeterne rerum conditor, Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera), peces estròfiques regulars (estrofes de quatre versos octosíl·labs i iàmbics), amb melodies simples i populars que pogueren arrelar fàcilment en les comunitats cristianes. Promogué el cant antifònic dels salms i influí en la formació de la litúrgia de la diòcesi de Milà, posteriorment anomenada litúrgia ambrosiana.