El resultat d’aplicar aquesta tècnica és una successió de seccions imitatives, és a dir, una durchimitation o 'imitació contínua’. Normalment, el final d’una secció o grup d’imitacions es prolonga més enllà del començament de la següent secció, cosa que produeix un encavalcament que assegura una gran continuïtat musical al conjunt de la peça. Aquesta tècnica sorgí al final del segle XV (es troba, per exemple, en l’obra de Josquin Des Prés) i s’expandí al llarg de tot el segle XVI, sent molt característica de l’obra de Palestrina. Durant aquest període, la durchimitation fou utilitzada tant en el gènere vocal (missa, motet, madrigal, etc.) com en el gènere instrumental (ricercare, canzona, fantasia, etc.).
G.P. da Palestrina: Missa ’Iste Confessor', Agnusdei
© Fototeca.cat/ Jesús Alises