Vida
Al principi de la seva carrera ocupà el lloc de mestre de capella de la col·legiata d’Alcanyís (Aragó) i posteriorment fou organista de la catedral de València en substitució de Vicente Rodríguez, càrrec que ocupà des del 1762 fins a la seva mort. Fou també catedràtic de cant pla al seminari de València. La seva música fou molt influïda per l’estil de J. Haydn. Tanmateix, algunes de les seves obres suggereixen encara una manifestació tardana de l’estil barroc. De la seva obra destaquen dues sonates, una en mi menor i l’altra en fa major, que el converteixen en un dels primers compositors de l’Estat espanyol que utilitzà el bitematisme en la sonata. Joaquim Nin publicà algunes de les seves obres dins la col·lecció "Classiques espagnols du piano" (París, 1925), i a l’arxiu d’Oriola es conserva un villancet a vuit veus, titulat Brillantes luceros.
Obra
1 villancet a 8 veus (Brillantes luceros); 5 obres pno. (Adagietto ; Sonata, mi m; Sonata, fa M; Ària, re m; Fugatto); obres org. (Cinco pasos ; Salmodia)