El 1778 ingressà com a escolà de cant a la catedral de València, on es formà amb Rafael Anglès, l’organista de la seu. El 1788 obtingué el lloc d’organista de l’església parroquial de Santa Catalina, i l’1 de juny de 1790 fou nomenat segon organista de la catedral. Pel setembre del 1790 passà a l’orgue de la seu d’Oriola, i durant la dècada dels noranta oposità al magisteri de capella de la seu de València (1793) i de la de Granada (1796). El 8 de febrer de 1796 fou nomenat tiple de la seu valenciana, i el 21 de setembre del mateix any, organista segon. El 1802 obtingué el càrrec d’organista primer interí, lloc que consolidà el 1816 en substituir R. Anglès. El 1830 fou nomenat, per majoria, mestre de capella de la catedral. La seva gran producció de música religiosa es conserva en diversos arxius de València, Màlaga, Oriola, Sogorb, Barcelona i Santiago.