Vida
S’inicià de molt jove en el món de la música sota el mestratge de Juan Latorre. Es traslladà a Barcelona el 1903 per estudiar enginyeria industrial i posteriorment filosofia, activitats que compaginà amb la composició. El 1911 obtingué el primer premi d’un concurs internacional de composició convocat per la Societat Nacional de Música de Viena per la seva Suite levantina, obra que revisà i retitulà el 1914 com a Poema de niños. Aquest guardó feu que es decantés definitivament per la música, i anà a ampliar els seus estudis primer a Munic, on conegué M. Reger, i després a París, on fou alumne de contrapunt i composició de C. Saint-Saëns. A partir del 1930 fou professor del Conservatori de Música de Madrid i en 1931-34 presidí la Junta Nacional de Música. Després de la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Brussel·les; el 1946 fou nomenat director del Laboratori Musical Científic d’aquesta ciutat i el 1948 la UNESCO li encarregà un estudi sobre l’establiment del diapasó estàndard. El 1951 retornà a l’Estat espanyol, un any després ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i el 1962 fou nomenat director del Conservatori de Música Òscar Esplà d’Alacant. Preocupat per la vida musical a l’Estat espanyol, no estalvià esforços per intentar de situar-la al mateix nivell de la d’altres països, tasca que dugué a terme des de càrrecs diversos, com ara el de membre del consell internacional de la UNESCO o el de president de la secció espanyola de la Societat Internacional per la Música Contemporània. El 1956 s’establí el Premi Internacional de Música Òscar Esplà.
Posseïdor d’un ampli catàleg, hi figuren els gèneres més diversos: l’òpera, el ballet, la música orquestral, vocal, de cambra i per a piano. La música de la seva terra natal, els grans corrents musicals amb els quals entrà en contacte i la recerca d’un llenguatge personal són els tres elements més importants que caracteritzen la seva obra i trajectòria. Tot i que en algunes obres apareixen temes populars alacantins, com en el cas de la cantata La Nochebuena del diablo, mai no caigué en el pintoresquisme. Esplà assimilà el folklore de la seva terra natal i l’incorporà al seu llenguatge musical com un element més. En algunes obres usà senzillament estructures melòdiques i rítmiques pròpies d’Alacant, com en l’òpera inacabada La balteira, la Suite levantina o la Sinfonía aitana. Els seus viatges i estades a l’estranger el posaren en contacte amb les grans tendències artístiques del moment. En la seva obra també es fa sentir la influència del Romanticisme, de l’impressionisme francès, especialment de C. Saint-Saëns, i de la música germànica, bàsicament de R. Strauss. El pes del Romanticisme i de l’impressionisme es noten, per exemple, a El sueño de Eros, una obra simfònica escrita durant la seva època d’estudiant universitari a Barcelona. Cal no oblidar la seva faceta d’escriptor; al llarg de tota la seva vida plasmà el seu pensament musical, les seves inquietuds culturals i les seves idees estètiques en una sèrie d’escrits, entre els quals destaquen El arte y la musicalidad (1919), En torno del arte (1953), Función musical y música contemporánea (1959) i Significación estética de la ópera (1971).
Obra
Música escènica
La bella durmiente, òpera (1909; rev. La fôret perdue, 1943); Cíclopes de Ifach, ballet (~1920); Nochebuena del diablo, cantata escènica, S., cor, orq. (1923); Restauració del Misteri d’Elx, drama litúrgic del s. XIII (1924); El contrabandista, ballet (1928); Fiesta, poema coreogràfic (inac., 1928); La balteira, òpera-ballet (1935); Plumes au vent, òpera (1941); El pirata cautivo, òpera (1974); Calixto y Melibea, òpera (1974)
Cor
Las cumbres, cor, orq. (1924); Sinfonía coral (1942); Oratorio profano, cor, orq. (1947); Requiem (1949); Tonadas (1952); De profundis, 4 v. solistes, cor, orq. (1966); Cantata per a la commemoració del 20è aniversari de la Declaració dels Drets Humans (1968; G. Diego); Cantata (San Juan de la Cruz), cor, orq. (1968-70)
Altres obres vocals
Soledades, 1 v., pno./orq. (1927; L. de Góngora i Argote); Canciones playeras ; S., pno./orq. (1929; Alberti); O mayo, v. solista (1958)
Orquestra
El sueño de Eros, poema simfònic (1904); Suite levantina (1911; rev. Poema de niños, 1914); Nochebuena del diablo (1924); Don Quijote velando las armas, episodi simf. (1924); Schubertiana (1928); El ámbito de la danza (1929-34); 2 suites folklòriques per a orq. de cambra (1932, 1934); Concierto de cámara (1937); Sonata del sur, pno., orq. (1943); Sinfonía aitana (1964); Sinfonía de retaguardia (1969)
Cambra
Sonata, vl., pno. (1915); Trio per a piano (1917); 2 quartets de corda (1920, 1943); Duo, vl., vlc. (1928); Sonata concertante (1939)
Piano
Impresiones musicales (1905); Estudio fugado (1907); Scherzo (1909); Crepusculum (1912); Evocaciones (1913); Suite de pequeñas piezas (1916); Dos preludios (1918); La pájara pinta (1916-20); Tres movimientos (1921); Cantos de antaño (1930); La sierra (1930); Levante (1931); Evocations espagnoles (1936); Tocata y fuga (1942); Sonata española (1949)
Orgue
Andante religioso (1908); Ricercare (1937); Pequeño impromptu-rondino (1973)
Bibliografia
- Diversos autors: Sociedad, arte y cultura en la obra de Óscar Esplá, INAEM, Madrid 1996
- García-Alcázar, E.: Óscar Esplá y Triay. Estudio Monográfico documental, Instituto de Cultura Juan Gil Albert, Alacant 1993
Complement bibliogràfic
- Iglesias Álvarez, Antonio: Oscar Esplà, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid 1973
- Álvarez Cañibano, Antonio: Óscar Esplá y la música de su tiempo, Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música; Caja de Ahorros del Mediterráneo, Alicante 1993
- Esplà i Triay, Òscar; Iglesias Álvarez, Antonio: Escritos de Óscar Esplá, Editorial Alpuerto, Madrid 1977
- Sociedad, arte y cultura en la obra de Oscar Esplá, Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid 1996
- García Alcázar, Emiliano: Oscar Esplá y Triay, Alicante 5-8-1886, Madrid 6-1-1976: estudio monográfico documental, Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert", Diputación de Alicante..., Alicante 1993
- Iglesias Álvarez, Antonio: Oscar Esplá: su obra para piano, Dirección General de Relaciones Culturales, Madrid 1962
- Iglesias Álvarez, Antonio: Oscar Esplá, Joaquín Rodrigo, Rodolfo Halffter, Manuel de Falla, I. Albéniz-C. Halffter, Isaac Albéniz, Joaquín Turina: sus obras para piano y orquesta, Editorial Alpuerto, Madrid 1994
- Homenaje a Oscar Esplá organizado por el Club Urbis y el Tercer Programa de Radio Nacional de España, Club Urbis, Madrid 1974
- Esplà i Triay, Òscar: El diapasón, Comisaría Nacional de la Música, Madrid 1975
- Esplà i Triay, Òscar; Baviera y Borbón, José Eugenio: Función musical y música contemporanea. Discurso del Académico Numerario D. Oscar Esplá Triay leído... contestación de su Alteza Real el Infante Don José Eugenio de Baviera y Borbón, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid 1955