Manuel Palau i Boix

(Alfara del Patriarca, Horta del Nord, 1893 — València, 1967)

Compositor, director i musicòleg valencià.

Vida

Estudià al Conservatori de València amb J. Cortès, P. Sosa i E. López-Chavarri. Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin (1924-26), Maurice Ravel (1928-29) i Albert Bertelin (1930-32). De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director. Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres. Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de la mateixa ciutat. Fou catedràtic de composició, direcció i instrumentació al Conservatori de València, institució que també dirigí, i feu nombrosíssims cursos i conferències. En l’àmbit de la musicologia cal esmentar els seus estudis sobre el folklore valencià -recollits en el llibre Elementos folklóricos de la música valenciana (1925)-, sobre la música antiga i sobre l’obra de compositors com ara J.B. Comes, músic barroc valencià sobre el qual escriví, juntament amb V. García Julbe, l’estudi titulat Danzas del Santísimo Corpus Christi (1952). Dirigí l’Institut Valencià de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim. També fou crític musical en "La Correspondencia" de València. Com a compositor, combinà elements propis de la música popular valenciana amb altres provinents de les avantguardes musicals del seu temps. Cultivà tots els gèneres i destacà sobretot amb el lied i la música per a orquestra i per a piano. Posà música a obres d’Ausiàs Marc, Jacint Verdaguer, F. Lope de Vega, L. de Góngora i Gerardo Diego, entre d’altres. Guanyà el Premi Nacional de Música el 1927 amb Gongoriana i el 1945 amb Atardecer. Tingué entre els seus alumnes Miquel Asins i Josep Mir.

Obra
Música escènica

Beniflors, sars. (1920); Lliri blau, ballet (1938); Sino, ballet (1939); Maror, òpera (1953-56)

Orquestra

Més de 20 obres orquestrals, entre les quals: Escenes i paisatges valencians (1920); Gongoriana (1927); Homenaje a Debussy (1929); Poemes de llum (1935); 3 simfonies (núm. 1, mi m, 1940; núm. 2, re M, 1944; núm. 3, 1950)

Solista i orquestra

Valencia, pno., orq. (1935); Concierto dramático, pno., orq. (1946); Concierto levantino, guit., orq. (1947, rev. 1959)

Banda

Prop de 20 obres per a banda, entre les quals: Marcha burlesca (1936); Rumores del Genil (1963)

Cambra

Cuarteto en estilo popular, qt. de c. (1928); Sonata en si menor, vl., pno. (1943); Gitanesca, 2 sax., trb., trpt., perc., pno., cb. (1959)

Solo

Prop de 60 obres per a piano (entre les quals: Sonatina valenciana, 1943; Danza ibérica, 1953); 6 obres per a guitarra (entre les quals: Sonata en la mayor, 1948)

Música vocal

Més de 180 obres vocals, entre les quals: Himne a la bandera, cor, banda (1920); Siete canciones, 1 v., orq. (1924; versió per a 1 v., pno., 1924); Tríptic, cor (1929); Volva de neu, 1 v., orq. (1930; versió per a 1 v., pno., 1930); Evocaciones de España, 1 v., orq. (1932; versió per a 1 v., pno., 1932); Troves antigues i noves, 1 v., orq. (1933; versió per a 1 v., i pno., 1933); Dos cançons valencianes, 1 v., orq. (1936; versió per a 1 v., pno., 1936); Balada gallega, 1 v., pno. (1944); Dos canciones de Navidad, 1 v., orq. (1945; versió per a 1 v., pno., 1945); Atardecer, v. solistes, cor, orq. (1945); La pluja, 1 v., pno. (1948); Dos cançons alacantines (1950; versió per a 1 v., pno., 1950), Seis lieder, 1 v., orq. (1950; versió per a 1 v., pno., 1950); Canciones íntimas, 1 v., orq. (1956); Cants de primavera, S., cor fem. (1959); Quatre petites composicions, cor (1964); Canción amatoria, cor fem. (1965)

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. León Tello, Francisco José: La obra pianística de Manuel Palau, Instituto Valenciano de Musicología, Valencia 1956
  2. Manuel Palau Boix, compositor español: curriculum vitae, catálogo, Los Amigos de Manuel Palau, Valencia 1946
  3. Mingote, Ángel: Manuel Palau, músico contemporáneo: vida, cultura, obra característica, Editorial Horizontes, Valencia 1946
  4. Seguí i Pérez, Salvador: Manuel Palau (1893-1967), Generalitat Valenciana. Consell Valencià de Cultura, València 1997
  5. Seguí i Pérez, Salvador: La praxis armónico-contrapuntística en la obra liedística de Manuel Palau: vida y obra del músico valenciano, Universitat de València, Servei de Publicacions, València 1995
  6. Seguí i Pérez, Salvador: Manuel Palau, Fundación Autor; Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Madrid; Valencia 1998
  7. Lacruz Silvestre, Ana María: Manuel Palau y su obra pianística, la autora, Valencia 1997
  8. Palau i Boix, Manuel; López-Chávarri i Marco, Eduard: La obra del músico valenciano Juan Bautista Comes. Discurso de ingreso en el Centro de Cultura Valenciana y discurso de contestación por... Eduardo L.Chavarri, Tall. Tip. de Gil Mateos, Madrid 1944
  9. Palau i Boix, Manuel: Lucentinas canciones de la provincia de Alicante, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1954
  10. Palau i Boix, Manuel: La música i els estils en les belles arts, Pub. dels cursos de llengua i literatura valenciana de Lo Rat Penat; Imp. Suc. Vies Mora, València 1967
  11. Comes, Joan Baptista; García Julbe, Vicente; Palau i Boix, Manuel: Danzas del Santísimo Corpus Christi, Instituto Valenciano de Musicología, Instituto Alfonso el Magnánimo, Barcelona 1952
  12. Palau i Boix, Manuel: Elementos folk-lóricos de la música valenciana, Tip. Moderna, Valencia 1925