Amb el terme polifonia també es denota una combinació de veus en què no n’hi ha cap que, de manera sistemàtica, ocupi una posició predominant per sobre de les altres. En aquest sentit, la polifonia es distingeix tant de la monodia (música formada per una sola línia melòdica) com de l’homofonia (música formada per la combinació d’una part principal i d’un acompanyament). Totes tres representen les principals possibilitats de combinacions contrapuntístiques. Cal remarcar, però, que el fet que l’estudi del contrapunt s’hagi concentrat principalment en el tram polifònic ha originat que les dues paraules puguin funcionar com a sinònims. Així, en determinats contextos o expressions del tipus ’el teixit polifònic d’aquesta obra', el terme polifònic es pot substituir per contrapuntístic. Tanmateix, en l’ús de les dues paraules es pot constatar que a contrapunt se li atribueix una connotació més tècnica (es parla dels ’recursos contrapuntístics'), mentre que la paraula polifonia conté una dimensió més estilisticohistòrica associada principalment a l’època medieval i renaixentista (vegeu la segona accepció d’aquest mateix article). En efecte, en els llibres d’història es parla habitualment del ’naixement de la polifonia’ (i no del ’naixement del contrapunt') per a designar l’aparició de les primeres manifestacions polifòniques al segle IX. D’altra banda, també es fa servir el terme en expressions com ’l’edat d’or de la polifonia', amb què es caracteritza la segona meitat del segle XVI, punt culminant de l’estil polifònic renaixentista (R. de Lassus, T.L. de Victoria, W. Byrd, G.P. da Palestrina). El terme polifònic s’utilitza, així mateix, en estils propis de cultures no occidentals (com ara l’africà) per a designar combinacions simultànies d’esdeveniments musicals encara que aquests no siguin de caràcter estrictament melòdic.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Querol i Gavaldà, Miquel: Transcripción e interpretación de la polifonía española de los siglos XV y XVI, Comisaría Nacional de la Música, Madrid 1975
- Anglès i Pàmies, Higini: La música en la Corte de los Reyes Católicos I: Polifonía religiosa, Consejo Superior de Investigaciones Científicas
- Instituto Diego Velázquez, Madrid 1941
- Comes, Joan Baptista
- Climent i Barber, Josep
- Piedra i Miralles, Joaquín: Polifonía española: Escuela Valenciana... (1568-1643), Unión Musical Española, Madrid 1963
- Oller i Benlloch, Maria Teresa
- Palau i Boix, Manuel: Madrigales y canciones polifónicas: autores anónimos de los s.XVI y XVII: Archivo de la ISM Catedral de Valencia, Diputación Provincial de Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, Instituto de Musicología
- Piles, Editorial de Música, Valencia 1958
- Anglès i Pàmies, Higini: L’opera di Morales e lo sviluppo della polifonia sacra spagnola nel 1500, [Embajada de España], Roma 1954