Molt probablement fou organista al Convento de los Desamparados de Madrid i, durant la segona meitat del segle XVIII, a la Capilla Real de Madrid.
Més conegut pels tractats Documentos para instrucción de músicos y aficionados que intentan saber el arte de la composición (1786) i Preludios o formaciones de tonos puestos para salterio, y pueden servir de luz para todos los instrumentos (1781), que per la seva activitat com a compositor.
Fou autor d’obres per a saltiri, entre les quals hi ha sonates, divertiments i fandangos. També compongué algunes peces per a orgue, pianoforte i música vocal, tant de caràcter sacre com profà.