Amb tota seguretat es formà musicalment a la seva ciutat natal. Cursà estudis eclesiàstics i s’ordenà de sacerdot. El 1585 fou nomenat organista major de la catedral d’Osca, càrrec que conservà fins que, el 1603, passà a ocupar el d’organista de la catedral de Saragossa. Fou essencialment un compositor de música religiosa. La major part de la seva producció estigué dedicada a l’orgue, encara que també cultivà la polifonia. Tot i rebre una formació musical molt típica del segle XVI, la seva obra s’orientà vers els nous models estètics del Barroc. Fou molt hàbil en el treball de les dissonàncies ofalsas i el primer a utilitzar la tècnica del mig registre en l’escriptura de tientos. També escriví arranjaments per a orgue de temes gregorians. Una de les seves obres més conegudes i divulgades és la col·lecció de trenta-sis arranjaments polifònics del magníficat, per a quatre, cinc, sis i vuit veus i per a doble cor i en els vuit modes, imprès a Saragossa el 1618 amb el títol Canticum Beatissimae Virginis deiparae Mariae.