Vida
Estudià a la Universitat de Madrid i al conservatori de la mateixa ciutat i fou deixeble de C. del Campo. Guanyà diverses vegades el Premio Nacional de Música, amb les obres La nave de Ulises (1923), Música sinfónica (1931) i Tres movimientos concertantes (1934). Aquest fet contribuí a convertir-lo en un dels màxims exponents musicals de l’anomenada Generació de la República, també coneguda com a Generació del 27. Fou membre del Grup dels Vuit, que tenia tendències estètiques molt semblants a les del Grup dels Sis francès, sobretot pel que fa a la reacció antiromàntica. Això portà Bacarisse a usar la dissonància i la politonalitat en l’obra Heraldos (1923), que causà una gran commoció durant la seva primera audició. Aquest escàndol feu que s’inclinés cap a un llenguatge musical més vinculat a l’impressionisme i al Manuel de Falla de Noches en los jardines de España. Bacarisse, igual que els components del Grup dels Sis, combinà la duresa amb certes dosis d’humor i una voluntat de renovació del nacionalisme musical, com ho demostrà en La tragedia de Doña Ajada (1929) per a recitat de soprano, cor i orquestra. Entre el 1925 i el 1936 fou director musical de Unión Radio, on exercí de crític i donà suport als nous valors en el món de la composició. Membre del Consejo Central de la Música durant la Guerra Civil, publicà diferents obres, creà la revista "Música" i impulsà l’Orquesta Nacional.
Després del triomf de les forces feixistes s’exilià a París, on treballà a la Corporació de la Radiodifusió francesa, institució que el premià per la seva òpera El tesoro de Boabdil (1958). Aquest premi li permeté la realització de l’òpera radiofònica Font aux cabres (1962), basada en l’obra Fuenteovejuna. Durant els darrers anys de la seva vida adoptà un llenguatge musical cada cop més conservador i vinculat al postromanticisme. En el seu conegut Concertino para guitarra y orquesta (1958) o en el Concierto para piano y orquesta en re M (1958) usà un llenguatge nacionalista de caire conservador en la línia d’altres compositors com ara J. Rodrigo.
Obra
Música instrumental
Heraldos, pno. (1923); Toreros, pno. (1925); Concertino, pno., orq. (1929); 3 quartets corda (1930, 1932, 1936); Música sinfónica (1931); Sonata en trio (1932); 3 Movimientos concertantes (1934); 3 concerts per a piano (1933, 1957, 1958); Concert per a violí (1935); Balada, pno., orq. (1936); Sinfonietta (1936); Fantasía, vl., orq. (1937); Concertino, guit., orq. (1958); Concert per a piano i orquestra en re M (1958); Fantasía andaluza, arpa, orq. (1960); 24 Preludios, pno. (1960); Concert per a clavicèmbal (1962)
Veu i orquestra
La nave de Ulises, cor, orq. (1923); La tragedia de Doña Ajada (1929)
Música escènica
Corrida de feria, ballet (1930); Charlot, òpera (1933); El tesoro de Boabdil, òpera (1958); Font aux cabres, òpera (1962)