Després d’haver estudiat a la seva ciutat natal, a Milà i a Florència, el 1940 debutà en aquesta ciutat amb Il matrimonio segreto, de Cimarosa, i dos anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Falstaff, de Verdi. Després de la guerra abordà papers de tessitura més dramàtica, i s’especialitzà en els personatges verdians més representatius, com Ulrica, Amneris o Azucena. A Barcelona, es presentà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Il trovatore i hi actuà sovint fins el 1974. En cinema, interpretà el paper de Giovanna al Rigoletto dirigit per Jean-Piere Ponnelle (1983).