Paral·lelament als estudis de cant amb Lola Rodríguez Aragón, es formà en les disciplines de piano, orgue, violoncel, harmonia i composició. Acabada la carrera de cant amplià els estudis a Àustria i a Alemanya. El 1955 es presentà al Festival de Granada, declaradament inclinada pel lied alemany i la cançó francesa. Destacà l’homogeneïtat tímbrica de la seva veu, el seu refinament estilístic i la seva brillant capacitat per a la coloratura. Després del seu debut a Madrid (1957) es presentà a la RAI de Milà amb Don Quichotte, de Massenet, al costat de Boris Khristov. El mateix any interpretà el paper de Dorabella del Così fan tutte al Festival d’Ais de Provença, interpretació amb què començà la seva identificació amb Mozart. També estigué molt lligada a l’obra de Rossini a través dels papers que interpretà als principals teatres i festivals del món, de la mà de cèlebres directors d’orquestra. A més de les obres d’aquests dos compositors, el seu repertori comprenia Vivaldi, Bizet (es presentà a Edimburg el 1977 amb una memorable Carmen, dirigida per Claudio Abbado, al costat de Plácido Domingo) o Massenet, a més d’abundants sarsueles. Com a cantant de concert i en els recitals de lied es guanyà igualment un merescut prestigi. Participà en diversos enregistraments discogràfics i en filmacions d’òperes per al cinema, com Il barbiere di Siviglia, de Jean-Pierre Ponnelle (1974), o Don Giovanni, de Joseph Losey (1979).
Retirada dels escenaris el 2008, fou professora titular de cant a l’Escola Superior de Música Reina Sofía i impartí classes magistrals arreu del món. El 1995 fou nomenada membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i fou la primera cantant i la primera dona que entrà en aquesta institució. També rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts (1991), el Premio Nacional de música (1996), la Gran Creu de l’orde civil d’Alfons X el Savi (2013) i el Premi Internacional de l’Òpera (2018). El 2002 tornà a cantar al Gran Teatre del Liceu després de 31 anys sense actuar a Barcelona.