El 1778 fou nomenat organista segons de la catedral de Sevilla, càrrec que exercí fins a la seva mort. Gaudí d’una gran fama com a improvisador a l’orgue, al clavecí i a l’incipient piano. Compongué unes 170 obres entre música religiosa i peces per a clavecí, de les quals són prou conegudes les Seis sonatas para clave y fortepiano, opus 1, reeditades a Madrid el 1964, d’estil atractiu i virtuosístic i que posen de manifest el seu talent com a instrumentista.