Fou una de les veus més destacades del seu temps, posseïdora d’una gran extensió vocal de quasi tres octaves (des de sol2 a mi5). Estudià amb F. Pareja, G. Marinelli i el castrat italià G. Crescentini. Debutà a Espanya el 1806, i aviat es traslladà a Itàlia, on cantà a Bolonya, Milà i a Nàpols, contractada per Domenico Barbaia, de qui fou amant. El seu caràcter dramàtic la feu destacar en La Vestale, de G. Spontini, i en Medea in Corinto, de S. Mayr. A Nàpols, cantà moltes de les òperes de G. Rossini, amb qui es casà el 1822, el qual pensà en la seva veu per als papers de solista a Elisabetta, regina d’Inghilterra, Armida, La donna del lago, Ermione i Otello. Semiramide fou la darrera òpera que el compositor italià compongué per a ella, i el matrimoni se separà el 1837. Es retirà l’any 1824 després d’un fracàs a Londres. La seva veu, en els moments d’esplendor, fou considerada plena de brillantor i de força. A Espanya, la seva figura sempre fou admirada i considerada com un punt d’enllaç amb Rossini. De fet, els viatges de Rossini al nostre país tenien com a motivació algunes visites familiars de la seva dona. Fou nomenada "facultativa d’honor" del Real Conservatorio de María Cristina a Madrid.