Vida
Format a Sevilla amb Francisco de Peraza, l’1 de setembre de 1599 fou nomenat organista de l’església de San Salvador d’aquesta ciutat andalusa, i assolí una excel·lent reputació com a intèrpret d’aquest instrument. El 1636 abandonà Sevilla per a ocupar la plaça d’organista de la catedral de Jaén, càrrec que renuncià el 1640 en acceptar el nomenament per al lloc d’organista de la catedral de Segòvia, tasca que exercí fins a la seva mort. El 1626, publicà a Alcalá el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano, intitulado ’Facultad Orgánica', conegut habitualment per aquests dos darrers mots. El componen seixanta-nou obres, seixanta-dues de les quals corresponen al gènere tiento. Sense ésser revolucionària, la capacitat experimentadora de Correa de Arauxo es palesa en el fet de donar nous continguts i obrir nous camins partint de les antigues teories: la riquesa rítmica i l’ús de les dissonàncies li atorgaren l’esperit avançat que tots els estudiosos li han reconegut. A mig camí entre el tractat teòric, les qüestions de caràcter pedagògic i una antologia d’obres musicals, la Facultad Orgánica representa un excel·lent punt de partida per a l’enquadrament del Barroc organístic a la Península Ibèrica, tasca que Cabanilles consolidà i consumà posteriorment.
Obra
Orgue
69 composicions conservades en el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano intitulado ’Facultad Orgánica' (publ. 1626): 62 tientos, 3 sèries de variacions, 2 tabulatures de cançons i 2 tabulatures de melodies sacres