S’ordenà de franciscà i fou tutor del fill d’Alfons X el Savi, Sanç IV. Vers el 1270 escriví el tractat Ars musica, l’únic tractat musical hispànic del segle XIII. El seu pensament musical és essencialment conservador i es fonamenta en els postulats d’autoritats com Plató, Boeci o Guido d’Arezzo. Els temes tractats són els habituals en la tradició dels teòrics medievals: solmització, teoria de l'éthos, modes, etc. La part més interessant del tractat és la referent als instruments musicals, en la qual incorporà un ric glossari i la descripció i l’etimologia de molts d’ells. Un dels aspectes més rellevants d’aquesta secció és l’esment de la possibilitat d’usar l’orgue en determinades parts del repertori litúrgic (himnes, proses i seqüències).