La seva formació musical començà a la catedral de Pamplona com a nen cantor i més tard com a violinista. Estudià orgue, piano, violí i composició amb els responsables de la capella musical de la catedral. El 1828 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma i el 1832 de la de Sevilla. Durant la seva estada a la capital andalusa estrenà el seu conegudíssim Miserere. El 1844 obtingué el magisteri de la capella reial de Madrid. Des del 1854 exercí com a professor de composició al Conservatori de Madrid, del qual arribà a ser el director el 1866. L’any 1846 publicà un Método de solfeo molt utilitzat. També es dedicà a la recerca musicològica a través de la publicació de l’antologia de polifonia religiosa Lira Sacro-hispánica (Madrid, 1852-60). Les seves composicions, bàsicament de música sacra, estan fortament marcades pel gust imperant, romàntic i italianitzant.