Rebé lliçons de Juan Lino de Leturia, organista de la parròquia on era nen soprano. Posteriorment estudià humanitats a Salamanca. Acabats els estudis universitaris, rebé lliçons d’harmonia i contrapunt de B. Echeverría. Fou nomenat professor de música al Seminari de Salamanca. Des del 1902 fou titular de l’Orfeó Donostiarra, que situà en un gran nivell artístic (reconegut per públic i crítica) i amb el qual realitzà diverses gires arreu de l’Estat espanyol, França i també Bèlgica, on obtingué diversos premis honorífics i distincions. De nou a Espanya, fou guardonat amb la Creu d’Alfons XII i, des del 1906, ocupà el càrrec de professor de solfeig i de cant a l’Acadèmia Municipal de Música de Sant Sebastià.