Vida
Provinent d’una família pagesa, de primer fou pastor i agricultor. La seva passió per cantar jotes dugué el seu pare a animar-lo a estudiar cant, cosa que feu a Barcelona, tot i que en un principi no fou acceptat al Conservatori del Liceu. Finalment hi accedí gràcies a la professora Luisa Pierrick, primera mestra i futura esposa del tenor. El 1919 debutà al Teatre Comunale de Trieste amb Francesca da Rimini, de R. Zandonai, amb gran èxit de públic. Tres anys després interpretà Carmen a Madrid, i el 1923 es presentà amb unes memorables funcions de Tosca al Metropolitan de Nova York, teatre on actuà repetidament fins el 1925 amb òperes de G. Verdi, P. Mascagni, R. Leoncavallo i G. Bizet. El mateix any 1925 cantà en les últimes funcions d’òpera al Teatro Real de Madrid, abans del seu tancament. El 1926 participà en l’estrena de Turandot a la Scala de Milà sota la direcció d’A. Toscanini, en què de nou assolí un gran èxit. El seu repertori, que inclogué uns vint-i-cinc títols, fou escoltat als teatres d’òpera de les principals ciutats del món: Roma, Viena, Buenos Aires, Nova York, Madrid, Barcelona, Milà o París. Els dos títols de referència, i que interpretà més vegades, foren Carmen i Tosca (existeixen gravacions d’algunes de les seves àries). Al Gran Teatre del Liceu rivalitzà amb H. Lázaro, cosa que generà la mítica divisió entre "fletistes" i "lazaristes". A partir del final de la dècada dels anys vint, la seva veu entrà en un notable declivi. No obstant això, M. Fleta encara aparegué ocasionalment als escenaris interpretant tant òpera com sarsuela -la seva última actuació fou en una Carmen, a Lisboa, el 1937-, i participà en alguns enregistraments. La seva mort, al bell mig de la Guerra Civil Espanyola, causà una gran commoció popular en ambdós bàndols, malgrat l’afiliació del cantant a Falange Española. La seva tècnica i el seu estil de cant, d’un gran refinament, influïren molts dels cantants de la seva generació.
Bibliografia
- Ruiz Castillo, A.: Vida de Miguel Fleta, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja (IberCaja), Saragossa 1989
- Saiz de Valdivieso, A.C.: Miguel Fleta. Memoria de una voz, Ediciones Laga S.L., Bilbao 1997