Deixeble de C. del Campo, el 1921 guanyà la càtedra d’estètica i història de la música del Conservatori de Música de Madrid. Fou crític musical, col·laborà en diverses publicacions de l’Estat espanyol i l’estranger i escriví una Historia de la Música (1925), en tres volums. Responsable de la secció de cinematografia de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), vetllà pels interessos dels compositors i escriptors cinematogràfics. Conreà diversos gèneres i en el catàleg de la seva obra figura un bon nombre de sarsueles, entre les quals sobresurten El toque de oración (estrenada el 1917) i La reina patosa (estrenada el 1923), i algunes bandes so-nores, com ara la d'El niño de las monjas (J. Buchs 1935) o Cáceres la monumental (A. Pérez Camarero 1949).