El seu nom apareix el 1645 en el Cançoner d’Ontinyent, i és documentat com a mestre de capella a Morella (Ports) i Terol i com a cantor i mestre a Càller (Sardenya). La documentació el situa a Madrid el 1660, i registra el seu nomenament com a mestre de capella de la catedral de Segòvia el 1664. El 1667 obtingué el mateix càrrec a Las Descalzas Reales de Madrid, i l’1 de febrer de 1680 fou nomenat mestre de la capella reial, malgrat l’oposició de diverses personalitats de la cort de Carles II. La seva obra, que comprèn nombroses peces litúrgiques i de romanç, com també diverses composicions per a l’escena, malauradament perdudes, fou coneguda arreu de la Península, com ho palesen les còpies conservades en molts arxius de la geografia hispànica.