Estudià primer amb Pedro Martínez a Bilbao i després, en el període comprès entre el 1927 i el 1930, amb J. Zamacois, J.B. Lambert i J. Lamote de Grignon a Barcelona. Fou director de la Schola Cantorum de Comillas (1924-27, 1932-69), on prosseguí la tasca iniciada per Nemesio Otaño. Fou, a més, professor d’harmonia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma (1954-60) i director del Coro de la Universidad de Madrid (1969-73). Destacà sobretot com a compositor de música religiosa.