Vida
Format de jove en algun centre eclesiàstic, es graduà en filosofia i teologia a la Universitat de Salamanca. Posteriorment residí a Itàlia, especialment a Nàpols, on amplià els estudis musicals amb Cristoforo Caresana, organista de la capella reial napolitana, i a Roma. Es relacionà amb diversos guitarristes italians, entre els quals cal esmentar Orazio Benevoli, Pietro A. Ziani i sobretot Lelio Colista, tingut per A. Kircher com l’Orfeu de l’època. De retorn a Espanya, fou nomenat mestre de guitarra del príncep Joan d’Àustria, i publicà a Saragossa el tractat Instrucción de música sobre la guitarra española i método de sus primeros rudimentos hasta tañerla con destreza (1674), que els especialistes consideren el millor de la seva època. En aquest llibre, Sanz descriu les diferents tècniques interpretatives del rasgueado i el punteado, explica amb prolixitat la manera de realitzar el baix continu amb la guitarra, i conté noranta obres per a l’instrument; en general, es tracta de composicions de dansa hispànica. Se’n conserven, a més, altres escrits no musicals i diverses composicions no incloses en el tractat de guitarra.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Minguet i Irol, Pau: Reglas, y advertencias generales para acompañar sobre la parte con la guitarra, clavicordio, organo, arpa, cithara, ó qualquir otro instrumento... recopiladas de las obras de Gaspar Sanz, Joachin Ibarra, Madrid ~ 1754