subjecte

m
Música

Segment melòdic que serveix de base per a una fuga o, més en general, per a una composició.

Aquest terme, que s’utilitza des del segle XVI (soggetto cavato), és actualment restringit al cas de la fuga i a altres formes imitatives, com per exemple el ricercare, tot i que en els contextos anglosaxons pot esmentar a més els temes d’una forma sonata. En el context de la fuga, el terme subjecte, que també pot ser anomenat dux o tema, pot referir-se al tema principal de la fuga en general o només a la primera aparició del tema i a les successives repeticions que mantinguin la mateixa posició escalar i relació intervàl·lica que aquesta. En aquest segon sentit, es reserva el terme subjecte per a aquelles aparicions del tema que no es considerin una resposta 1.