Fill del propietari d’una fàbrica d’instruments musicals que havia esdevingut la principal productora de violins del país, Suzuki estudià a l’Escola Comercial de Nagoya. També estudià violí amb Ko Ando, un deixeble de Joseph Joachim. Entre el 1921 i el 1928 completà els seus estudis a Berlín amb Karl Klingler, també alumne de J. Joachim. Quan tornà al Japó fundà el Quartet Suzuki, amb els seus germans, i l’Orquestra de Cordes de Tòquio. Així mateix començà a dedicar-se a l’ensenyament del violí, per al qual desenvolupà nous mètodes. L’observació que els nens petits aprenen amb facilitat l’idioma matern li inspirà noves formes d’aprenentatge, que no sols aplicà a la música, sinó també a la instrucció general. A partir del 1950 utilitzà sistemàticament el seu mètode a l’institut de Matsumoto, adoptat per milers de nens d’allà i d’arreu del món des de llavors, i n’han sorgit seguidors que han introduït en diversos països occidentals les idees de Suzuki.
El mètode Suzuki
Entre el 1921 i el 1928, quan estudiava violí a Berlín, Suzuki es plantejà per què ell, un adult, tenia notables dificultats per a aprendre la llengua del país i, en canvi, qualsevol nen petit alemany la parlava sense problemes. Això li suggerí que havia de ser possible aprendre música des dels primers anys si els infants la rebien de la mateixa manera que la llengua materna, amb la immersió natural en un ambient favorable i amb un encoratjament afectuós i constant. Segons Suzuki, amb l’entrenament adequat, qualsevol pot aprendre música. Des dels tres anys aproximadament, per l’oïda i gràcies a la imitació, els nens poden començar a tocar un instrument, sense necessitat d’haver après abans a llegir música. Naturalment hi ha alumnes més dotats, els quals podran arribar a ser professionals, però tots han de poder gaudir-ne. Encara que el mètode s’aplicà inicialment al violí, i continua especialment identificat amb aquest instrument, s’ha utilitzat també amb èxit per a l’ensenyament del piano i altres instruments d’arc o vent. Durant els anys seixanta el mètode Suzuki començà a introduir-se als Estats Units d’Amèrica i en altres països d’Europa, Àsia i Oceania, amb la creació d’Instituts de Música Suzuki i de centres per a la formació de professorat especialitzat. Milers de músics al Japó i a tot el món s’han format segons els principis de Suzuki.