En general, el contrasubjecte presenta un perfil ben definit que es pot identificar amb facilitat, i també característiques que complementen les del subjecte com, per exemple, valors rítmics i moviment melòdic de signe oposat als utilitzats en el subjecte. Un mateix subjecte pot tenir més d’un contrasubjecte (fuga núm. 21 del 1r volum d’El clavicèmbal ben temprat de J.S. Bach, vegeu exemple), o no tenir-ne’n cap (fuga núm. 12 de la mateixa obra). Alguns autors parlen de contraresposta per a referir-se a la versió del contrasubjecte que acompanya la resposta.
Wj.S. Bach: El clavicèmbal ben temprat, fuga núm. 21, BWV 866
© Fototeca.cat/ Jesús Alises