Giovanni Francesco Anerio

(Roma, ~1567 — Graz, Àustria, 1630)

Compositor i organista italià.

Vida

Entre el 1575 i el 1579 fou escolà de cant a Sant Pere de Roma, llavors sota la direcció de Palestrina, i també serví com a organista a diverses esglésies romanes. Del 1600 al 1603 fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà. El 1616 s’ordenà de sacerdot. Ocupà llocs d’organista i mestre de capella a diverses ciutats italianes i tornà de nou a Roma com a mestre de capella de Santa Maria dei Monti (1613-20). Cap al final de la seva vida esdevingué mestre de capella de la cort de Segimon III de Polònia, a Cracòvia. Durant la primera etapa romana entrà en contacte amb l’Oratori de Felip Neri i arribà a tenir un paper determinant en la definició del gènere de l’oratori en llengua vernacla que ell inaugurà amb el recull de laudes anomenat Teatro armonico spirituale di madrigali (1619). En alguns d’aquests diàlegs dramàtics incorporà per primer cop instruments obligats. Les seves preses de posicions estètiques foren força avançades, fet que l’induí a adoptar ràpidament les tècniques i els recursos musicals de l’estil modern, especialment en les obres no litúrgiques i en llengua vernacla. Un exemple de l’adopció de les noves propostes musicals és la seva Selva armonica (1617) per a veus i baix continu, una col·lecció de motets per a solista. La seva producció litúrgica, tot i que molt extensa i de gran qualitat, és més conservadora i hi dominen les tècniques de la polifonia imitativa pròpies de l’Escola Romana. Dins aquest apartat escriví diverses misses, una missa de difunts, més de vuitanta motets, antífones, lletanies, responsoris de Nadal i salms. Realitzà un arranjament a quatre veus de la Missa Papae Marcelli de Palestrina.

Obra
Música vocal religiosa

Més de 5 misses (Missa ’Surge illuminare', Missa pro defunctis, Missa ’La Battaglia', Missa Constantia); 3 missae breves ; 83 motets, 1-4, 8 v.; 2 benedictus, 4-5 v.; 2 misereres, 4 v.; 1 tedèum, 4 v.; 5 magníficats, 4 v.; 2 antífones marianes, 4 v.; 27 responsoris, 4 v.; 3 passions

Música profana

4 llibres de madrigals (4-8 v.), 2 llibres d’obres vocals profanes (canzonette, madrigals, villanelle, àries); 16 gallardes per a clav. i llaüt amb tabulatures (publ. 1607)