Rebé una bona educació literària i aviat es familiaritzà amb els clàssics grecs i llatins. A l’entorn de l’any 1572, organitzà al seu palau de Florència una sèrie de trobades amb un grup d’erudits i artistes durant les quals es discutia sobre les característiques de la música i el teatre dels grecs antics. Aquest grup, anomenat Camerata dei Bardi o Camerata Fiorentina, era integrat, entre d’altres, per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del científic Galileo Galilei, i els músics Jacopo Peri i Giulio Caccini, principals impulsors del moviment que donà lloc al naixement de la monodia lírica i dramàtica durant el Barroc. El seu propòsit era recuperar l’estil del teatre grec, que, segons creien, devia ser totalment cantat, inaugurant una nova forma de representació dramàtica: el stile rappresentativo. L’any 1592, Bardi fou convidat a Roma pel papa Climent VIII, del qual esdevingué mestre de cambra. Fou més conegut com a literat que com a compositor, especialment com a autor d'intermedi, i de la seva producció musical únicament es conserven tres madrigals impresos.