Treballà com a professor de cant, i ensenyà a la Universitat de Berlín. Fou membre de l’Akademie der Künste. El 1858 publicà el primer tractat sobre la transcripció de la notació mesurada dels segles XV i XVI a la notació musical moderna. Fou autor, també, d’un tractat de contrapunt (1862). Participà en el moviment coral alemany amb la composició de diferents obres a cappella. El seu estil deriva de la influència d’A.E. Grell i C.F. Zelter, els quals imposaren l’anomenat "nou estil a la Palestrina", una escriptura de tipus contrapuntístic sever que cercava l’equilibri i la claredat dins d’uns paràmetres romàntics.