Deixeble de L. Berkeley i H. Ferguson a la Royal Academy of Music de Londres, amb ells adquirí la tècnica necessària per a desenvolupar un talent creatiu que a setze anys el portà a utilitzar el mètode de composició amb dotze notes (dodecatonisme). Una beca del govern francès (1957) li permeté estudiar dos anys amb Pierre Boulez. El 1959 s’erigí com un dels noms més importants dins dels cercles compositius britànics.
La diversitat de llenguatges, l’amplitud de registres de la seva obra i la varietat estilística li permeteren crear una obra prolífica. Si bé les seves primeres mostres compositives denotaven una sintaxi musical pròpia de la combinatòria del dodecatonisme, el contacte amb Boulez donà com a resultat l’obra Calendar (1960), plena d’elements provinents de l’Escola de Darmstadt. A partir d’aquest moment utilitzà un llenguatge musical aconseguit a partir de la influència de tendències que van de l’avantguarda a la tradició. El resultat és una obra de caràcter personal inequívoc que sembla intentar cercar una voluntat expressiva amb l’esmentada diversitat estilística.